Altres euroregions
Presentació
El moviment euroregional no és nou. Les regions i les ciutats d'Europa han estat pioneres en l'esforç per crear llaços a través de les fronteres, transformant la construcció europea en una realitat del dia a dia per als seus ciutadans.
La manca d'instruments jurídics ha dificultat el desenvolupament d'aquest tipus d'associacions de cooperació transfronterera. Tot i així, s'han buscat solucions imaginatives a aquestes associacions que conviuen a Europa, sota designacions diferents, que van de "comunitats de treball" fins a les "euroregions" o "euregios".
Les comunitats de treball van néixer en una fase anterior (entre 1975 i 1985) mentre que la lògica euroregional ha tingut un desenvolupament més recent, a partir de mitjans de la dècada dels noranta, i fins a l'actualitat, de manera especialment significativa a les noves fronteres amb els països de l'est (és el cas, per exemple, de l'Euroregió dels Càrpats). L'estructura organitzativa de les comunitats de treball acostuma a ser més rígida que la de les euroregions; també l'àmbit geogràfic és en general superior en el cas de les comunitats de treball (inclouen 5 o més regions); alhora, la intensitat de la cooperació acostuma a ser major en el euroregions, mentre que les comunitats de treball són més un fòrum d'intercanvi d'experiències que una plataforma per desenvolupar projectes concrets. (Aquesta tesi la defensa Markus Perkmann a 'The rise of Euroregion. A bird's eye perspectives on European cross-border co-operation', publicada pel departament de Sociologia de la Universitat de Lancaster, 2002.
Si bé tenen estructures i característiques diferents, existeixen uns trets comuns a aquestes euroregions. Segons una definició proposada recentment per l'Associació de Regions Frontereres d'Europa (ARFE), es podria avançar els següents elements definidors:
- a) es tracta d'estructures composades per col·lectivitats regionals i locals a un i altre costat d'una frontera nacional
- b) acostumen a tenir una secretaria permanent i un equip tècnic i financer amb mitjans financers propis
- c) la cooperació no està basada en mesures individuals sinó que té com a objectiu el desenvolupament i l'elaboració d'una estratègia.
- d) en general són una plataforma per a tota relació transfronterera entre ciutadans, polítics, institucions, forces econòmiques, agents socials i culturals, etc.
- e) la cooperació entre els socis es fa tant en el pla vertical (europeu, nacional, regional i local) a ambdós costats de la frontera, com en el pla horitzontal més enllà de la frontera.
- f) les decisions preses s'apliquen en el pla nacional, seguint els procediments en vigor a cada costat de la frontera, evitant en la mesura del possible els conflictes relatius a competències i estructures.
- g) els continguts de la cooperació es defineixen a partir dels interessos comuns.
- h) finalment, aquestes plataformes s'aprofiten generalment per preparar i en la mesura del possible, aplicar els programes i projectes, especialment en el marc de la iniciativa comunitària Interreg.
La realitat actual de les euroregions
Els anys 90 varen ser a Europa, segons el politòleg Markus Perkmann, els de "l'ascens de l'Euroregió" sobretot als països de l'Europa Central i Oriental. Actualment hi ha més de 80 estructures transfrontereres que actuen com a Euroregions a nivell molt diferent: algunes són molt actives des de fa dècades, altres tenen un nivell de desenvolupament institucional molt modest. Cal destacar que les autoritats locals i regionals de països que no són membres de la UE com ara Noruega, Islàndia o Suïssa o, més recentment, Bulgària o Rússia, participen d'algunes d'aquestes estructures.
Tant el Consell d'Europa com la Unió Europea han estimulat l'aparició d'aquestes estructures. El primer, animant els estats a crear les estructures legals per fer-les possibles, i la segona, finançant-les mitjançant iniciatives com ara INTERREG. Inicialment, la dimensió legal de la cooperació estimulada pel Consell d'Europa tenia més pes: la declaració de Madrid de 1980 donava una primera validesa legal a les euroregions; a mesura que han anat creixent les oportunitats de finançament comunitari la part de projectes conjunts i recerca comuna de finançament ha anat prenent més relleu. També la contribució a preparar l'ampliació ha estat el motor d'algunes d'aquestes euroregions a les zones entre la vella i la nova UE.
Les euroregions són molt nombroses i diverses. Posem com a exemple algunes de les euroregions que estan basades en els governs regionals (també n'hi ha de basades en els governs centrals) amb el seu any de creació.
- Europa occidental i atlàntica
- Nord d'Europa i regió Bàltica
- Europa alpina i central
- Europa del Sud
- Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal - Galicia (Espanya/Portugal) 1991
- Comunidad de Trabajo Extremadura - Alentejo (Espanya/Portugal) 1992
- Euroregion Nestos - Mesta (Grècia/Bulgària) 1997
Tres exemples d'euroregions en marxa:
- Europaregion Tirol
- Formada pel l'estat federal del Tirol (Àustria) i les províncies autònomes de Südtirol/ Alto Adige i Trentino (Itàlia).
Activitats: La cooperació entre les 3 províncies cobreix molts camps, en particular l'economia, el trànsit i les comunicacions, la cultura, l'educació, el medi ambient i els afers socials. En l'actualitat els temes en marxa són la recerca d'un acord sobre política de tràfic a la delicada zona dels Alps central, els esforços combinats per transferir el tràfic pesat de carretera a tren, el finançament del nou túnel del Brenner a partir de peatges a l'autopista del Brenner, l'establiment d'un servei de passatgers regular integrat en el transport ja existent, les iniciatives comunes de les tres universitats en el camp de la informàtica (BIT school) i l'organització de grans exposicions temàtiques com ara la prevista per a 2005 sobre 'El Futur de la Natura'.
Un dels objectius més importants de l'Euroregió és la millora de les condicions per a un desenvolupament sostenible a la regió alpina i la defensa dels interessos de la regió alpina i els seus habitants. Aquest objectius estan inclosos a la "Alpendeklaration"(declaració sobre el desenvolupament i la protecció de les regions alpines) , una mena de Carta Magna per al desenvolupament sostenible de les tres províncies de l'Euroregió.
- Formada pel l'estat federal del Tirol (Àustria) i les províncies autònomes de Südtirol/ Alto Adige i Trentino (Itàlia).
- Øresundkommiten
- La regió sueca de Skåne (capital Malmö) i les illes daneses de Zelanda (Sjæland), Lolland, Falster i Bornholm. Inclou els governs de ciutats, comtats i de la regió de Skåne.
Activitats: En la seva pròpia definició, el Comitè de l'Øresund actua com a facilitador de xarxes, una plataforma política i una ambaixada per a incrementar la cooperació a través de l'estret entre individus, empreses i organitzacions. També inicien i porten a terme els seus propis projectes en els camps dels negocis i el comerç, el mercat de treball i l'educació, la comunicació i les infrastructures, la cultura, el medi ambient, la Mar Bàltica i la informació.
Entre les activitats en concret hi ha els estudis 'Kompass', destinats a estudiar l'evolució dels intercanvis a partir de la posada en marxa del pont sobre l'estret, i a detectar possibles barreres als intercanvis (recentment, per exemple, ha detectat barreres fiscals que han estat eliminades, en part gràcies al lobby del comitè). Un altre èxit del comitè va ser impulsar la posada en marxa d'un procés d'harmonització entre Suècia i Dinamarca. La comissió d'harmonització ha treballat en temes d'imposició, pensions, salut, reconeixement d'exàmens, etc. També hi ha una comissió de planificació conjunta, que aprofita les oportunitats del programa INTERREG. Són importants també les activitats de projecció internacional, especialment en la regió bàltica.
- La regió sueca de Skåne (capital Malmö) i les illes daneses de Zelanda (Sjæland), Lolland, Falster i Bornholm. Inclou els governs de ciutats, comtats i de la regió de Skåne.
- Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal - Galicia
- La comunitat està formada per 14 comissions. Deu són comissions sectorials, constituïdes per representants de les institucions públiques de les dues regions, en els diferents sectors susceptibles de cooperació (1. Agricultura, medi ambient, recursos naturals i ordenació del territori, 2. Ensenyament, formació i ocupació, 3. Investigació científica i universitats, 4. Cultura, patrimoni i turisme, 5. Desenvolupament local, 6. Dinamització econòmica, 7. Pesca, 8. Salut i afers socials, 9. Administració regional i local, 10. Infrastructures de transport). També té tres Comunitats Territorials de Cooperació (CTC de la Vall del Minho, CTC de la Vall del Limia i CTC de la Vall del Tàmega) que agrupen institucions de tots dos costats de la frontera: cambres municipals portugueses, ajuntaments i diputacions provincials de Galícia. Finalment hi ha una Comissió Específica, constituïda per l'Eix Atlàntic del Nordoest Peninsular, que s'ocupa de la política urbana de les ciutats que en formen part.
Entre els projectes en marxa hi ha per exemple un parc natural transfronterer (Gerês - Xurés), intercanvis d'alumnes en formació tecnològica, artística o professional, un pograma transfronterer de dinamització universitat- empresa, un fons de capital- risc euroregional, una xarxa d'infrastructures tecnològiques, intercanvis entre persones de la tercera edat, estudis de viabilitat per a l'enllaç ferroviari Porto - Vigo, la construcció d'un pont sobre el Minho, la recuperació de camins rurals transfronterers, etc.
- La comunitat està formada per 14 comissions. Deu són comissions sectorials, constituïdes per representants de les institucions públiques de les dues regions, en els diferents sectors susceptibles de cooperació (1. Agricultura, medi ambient, recursos naturals i ordenació del territori, 2. Ensenyament, formació i ocupació, 3. Investigació científica i universitats, 4. Cultura, patrimoni i turisme, 5. Desenvolupament local, 6. Dinamització econòmica, 7. Pesca, 8. Salut i afers socials, 9. Administració regional i local, 10. Infrastructures de transport). També té tres Comunitats Territorials de Cooperació (CTC de la Vall del Minho, CTC de la Vall del Limia i CTC de la Vall del Tàmega) que agrupen institucions de tots dos costats de la frontera: cambres municipals portugueses, ajuntaments i diputacions provincials de Galícia. Finalment hi ha una Comissió Específica, constituïda per l'Eix Atlàntic del Nordoest Peninsular, que s'ocupa de la política urbana de les ciutats que en formen part.
Enllaços
