Vous êtes ici

Transport sostenible

Image: 

Transport sostenible

La sostenibilitat en el transport és un concepte polièdric, ja que es pot parlar d’una sostenibilitat econòmica, orientada fonamentalment a la resolució de les situacions de congestió que viu el transport en molts punts, però també a la interiorització del cost que se’n deriva, i la sostenibilitat mediambiental, lligada directament amb la influència que els sistemes de transport exerceixen sobre el medi ambient, a través de l’emissió de gasos o partícules contaminants, els accidents que provoquen l’abocament de substàncies perilloses al mar, per exemple, o l’acompliment dels tractats i acords concrets sobre aquesta matèria, com el Protocol de Kyoto, de 1997, i subscrit per la Unió Europea durant el 2002.

 

Llibre Blanc del Transport

La Comissió Europea va adoptar, el setembre de 2001, el Llibre Blanc del Transport, sota el títol “La política europea dels transports a l’horitzó del 2010: l’hora de l’elecció”, on recull un seguit d’iniciatives i propostes legislatives que preveu adoptar per desenvolupar la política comuna de transports durant el període 2000-2010. Els tres missatges principals que es volien aportar eren:

 

  • Cercar l’equilibri dels diferents modes de transport per garantir la mobilitat en una Europa ampliada.
  • Lluitar contra la congestió i els efectes mediambientals.
  • Reorientar la política de transports cap als ciutadans que exigeixen més seguretat, més qualitat i més protecció en els seus desplaçaments.

 

Euroregió i Xarxes Transeuropees

En el Tractat de Maastrich, de 1992, es recollia la creació de les Xarxes Transeuropees en els sectors d’infraestructures de transports, de telecomunicacions i d’energia.

Es tractava d’una nova competència de la Comunitat que reunia, en un únic àmbit, un seguit d’accions que fins llavors es desenvolupaven en el marc d’altres polítiques de la Unió (transports, indústria i política regional). Les Xarxes Transeuropees constitueixen un element essencial per reforçar el mercat interior i el creixement econòmic, així com la cohesió econòmica i social de la UE, i això es pretén aconseguir a través de la definició, planificació i execució dels eixos de transport estratègics i dels projectes prioritaris capaços de propiciar una millora substancial de les comunicacions entre els països membres de la UE. A la darrera revisió de les orientacions de les Xarxes Transeuropees de Transports, de 2003, foren inclosos, com a projectes prioritaris en el desenvolupament de la xarxa, tant la connexió ferroviària d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Perpinyà (per abans del 2010), com la travessia de gran capacitat dels Pirineus, a un horitzó més llunyà. Ambdòs projectes es troben a l’espai geogràfic de l’Euroregió i juguen un paper vital en la definició de les estratègies concretes de transports dels seus membres.

 

Nou impuls al ferrocarril

En els propers anys hem de viure un impuls del sistema ferroviari que permeti que es consolidi com l’element central dels serveis intermodals de transport tant de viatgers com de mercaderies. Aconseguir que el ferrocarril guanyi quota en el repartiment modal és un objectiu bàsic per consolidar un sistema de transports més sostenible. A més dels serveis de llarg recorregut, per a distàncies superiors als 600 Km, les noves infraestructures ferroviàries d’alta velocitat han de permetre establir uns serveis de caràcter euroregional, que redueixin la distància real, entesa com a temps de viatge, de les principals ciutats de l’Euroregió.

 

Transport per carretera

Malgrat l’important aposta que s’ha de fer pel ferrocarril, aquest no podrà mai substituir totalment les funcions de la carretera, que continuarà jugant un paper fonamental en l’estructuració del sistema de transport i en funcions d’equilibri del territori i de millora d’accessibilitat per a tots aquells llocs on el ferrocarril no pot arribar. És necessari incrementar la capacitat dels principals eixos viaris, a fi i efecte d’evitar la congestió que pot posar en crisi l’eficiència global del sistema econòmic, a la vegada que cal evitar que els trànsits de pas distorsionin la mobilitat dels àmbits metropolitans, portant a terme actuacions de segregació de trànsits en funció del seu recorregut.

 

Autopistes del mar

A la darrera revisió de les orientacions de les Xarxes Transeuropees de Transports, de 2003, foren incorporades per primera vegada les autopistes del mar com un dels projectes prioritaris a afavorir d’ara en endavant sota l’òptica de propiciar un major reequilibri entre els modes de transport. Segons recullen les recomanacions de la Comissió, el desenvolupament de les autopistes del mar esdevé una prioritat del mateix ordre d’importància que el foment de la xarxa ferroviària o de la xarxa de carreteres i constitueixen un mecanisme eficaç per tal de garantir l’accessibilitat a les regions més perifèriques de la Unió. La Comissió Europea està disposant cada cop amb major decisió dels recursos econòmics necessaris per permetre la creació de noves rutes marítimes integrades a les autopistes del mar, i recentment s’ha posat en marxa la nova convocatòria per determinar les iniciatives que es beneficiaran de les subvencions Marco Polo.

 

Euroregió i aeroports

La principal línia d’actuació en el sistema aeroportuari és consolidar el sistema d’aeroports euroregionals de manera que s’estableixin mecanismes de cooperació entre els diferents aeroports que permetin crear un sistema de nodes multipolar per aconseguir evitar problemes de congestió i oferir als ciutadans les màximes ofertes de destinacions. El sistema aeroportuari ha de poder combinar una bona oferta d’aviació regional que permeti alimentar i concentrar serveis en els aeroports amb vocació de vols de més llarga distància. Per ser competitius dins un món global cal assegurar les connexions fluides i fàcils, i les característiques de perifericitat del territori de l’Euroregió obliga a dotar una bona oferta aeroportuària.